"Moltes persones tenen por als tornejos, però és en aquests on descobreixes noves dimensions dels jocs sense necessitar cap mena d'expansió."
Hola lectors! Sóc Mauro, un dels socis AJJRR participants del torneig i us explicaré com va ser la meva vivència del passat Torneig de Carcassonne 2016.
Primer de tot destacar que l'ambient, en aquests tornejos de jocs amb una variada franja d'edat dels participants, sempre es molt agradable. La gran majoria dels jugadors vénen a passar-ho bé i amb una mica de sort aconseguir alguns dels premis, fet que provoca un ambient relaxat i on fins i tot es poden arribar a fer certs consensos sobre els dubtes que sorgeixen a mesura que es juguen les partides.
Aquesta edició del torneig ha estat escassa de jugadors, principalment per la dissonància de tornejos de jocs Devir que es duen a terme per les localitats properes. És habitual trobar-se que aquest cap de setmana hi ha torneig de Carcassonne a Reus i a la següent un en Tarragona o fins i tot en un altre local de Reus. Aquest fet provoca poc moviment entre els jugadors que cada any hi participen. De totes maneres vam començar a jugar a les 10 del matí, reconfigurant els torneigs en diverses taules de 3 jugadors en comptar dels 4 habituals per tal d'augmentar el nombre de rondes.
1ªRonda: Una taula AJJRR
Com sempre vaig triar el color groc (els xino farmers són la clau!) i per a la meva sorpresa l'edició a jugar aquest 2016 era una edició especial del joc amb decoracions hivernals prou cridaneres que li donaven un toc ideal al fred que feia a l'exterior del local jajaja. M' enfrontava a dos dels nous i joves socis de la AJJRR amb els que encara no havia tingut el plaer de confrontar en aquest joc. Encara que la sort va jugar a la meva contra amb el complexe d'abadies sectàries que entre els dos van construir, vaig poder mantenir la davantera durant gran part de la partida aconseguint la 1ª posició, per no més de 10 punts.
2ªRonda: Tot per la granja!
De nou el color groc ja estava a les meves mans i m'enfrontava amb els jugadors que havien estat guanyadors de la primera ronda. Va ser una partida molt dura, la diferència de punts va ser de 3 entre els 3 jugadors durant gran part de la partida. Les pobres figueretes del Carcassonne no tornaven mai a les mans dels jugadors, ja que tota la salsa de la partida es trobava a la gran granja central. Anava perdent però amb les dues últimes peces vaig aconseguir unir-me a la disputa de la granja aconseguint robar-la. La tensió ja estava en l'aire amb el recompte de punts finals, quan just per 1 punt vaig aconseguir avançar-me a la resta dels jugadors, aconseguint de nou la 1ª posició!
A la taula del costat encara jugaven, i pels seus crits eufòrics pareixia que la cosa estava tensa, els robatoris eren continus, inclòs per 4 miserables punts de camí. Ens vam quedar mirant com acabaven, rient tots de la situació.
En aquest moment vam repartir els premis per participar en el torneig. Com no podia ser d'altra forma el premi incloïa un dels jocs més ganxets de Reus, el Joc del Prim, recepta pròpia de l'associació i una edició en català del joc de rol del Senyor dels Anells.
Semifinal: la ronda maleïda.
Arribats aquí he de confessar que sempre sóc eliminat en aquesta ronda. Les normes Devir pel torneig obliguen a què sigui una ronda 1vs1 en la que sempre tinc la mala sort de no robar cap abadia. Però no, aquest dia era el meu dia (encara que Aragorn insisteix en què "Hoy no es ese dia"), m'enfrontava a un dels joves AJJRR de nou i ell pareixia motivat a guanyar després d'haver-se endut el premi per participar. Per sort el karma es va compensar i com ell ja havia guanyat un premi, el destí ara em devia un a mi. Vaig guanyar la ronda aquesta vegada per una còmoda diferència.
Just érem dos socis els que havíem arribat a la final, fet que va provocar que pactarem que el premi fos de qui fos, seria un regal per la Ludoteca del club i que cadascú dels visitants del local pogués gaudir d'ell. A partir d'aquest moment ens vam llançar una mirada de les que travessen, lluita a mort per l'honor i cap premi més! Va estar molt entretinguda i vam riure com nens, que en el fons és del que tracta jugar, vam disputar cada construcció possible i vam estar molta estona sense "homenets" a la mà treia peça rere peça intentant acabar tot el que fos possible. Al final vaig aconseguir mantenir el meu domini de la granja gran, aconseguint la primera posició del torneig!
En resum, va ser una jornada molt agradable, fins i tot vam descobrir que molts jugadors tenien regles a casa molt diferents de les del joc original, era com un parxís on a cada casa es juga d'una manera i val més que t'adaptis. Espero que l'any que ve més jugadors s'animen a passar una bona estona al local i aconseguir molts premis, fins i tot per participar.
Ens veiem pel local!
P.D. Les granges son la clau, no les descuideu!
P.D.2. Encara opino que aquella peça no era una abadia, sinó un poblet sense cap valor...
Article escrit per Mauro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada