dimarts, 18 d’agost de 2015

[Jocs de Taula] Dixit



Tornem-hi amb una altra ressenya… avui d'un joc també molt conegut entre els nostres socis: el Dixit

És un joc de mecanisme senzill i que és fàcilment adaptable a públic d'edats diferents. Pot ser el més difícil del joc és, al principi, comprendre el sistema de puntuació (Nota del autor: no s'espanteu, que no és tan difícil. No obstant, a la taula sempre hi ha un que se'l sap i els altres que miren com ho fa, i “confien” en ell per no fer l'esforç de llegir les regles). 

Per tractar d'entendre una mica més, anem a explicar breument el sistema de joc. 


És molt poètic dir que el Dixit és molt més que un joc, una experiència totalment diferent a la resta de jocs de taula; un recorregut per les ments dels jugadors, on s'amaguen sorpreses i secrets… però molt més precís puntualitzar que la teva possibilitat d'encertat la carta depèn de la perversitat de la ment del jugador. 


Cada jugador tria un conill (Nota del autor: si, ja sé que sona mal, però és així) i el col·loca a la casella d'inici del tauler. Es barregen totes les cartes i se'n reparteixen sis a cada jugador. Amb la resta de cartes es farà una pila que serà la carta que s'anirà afegint a la mà dels jugadors a mesura que vagin utilitzant les que tenien. 

Un jugador, diferent a cada torn, fa de “contacontes”: observa les 6 cartes de la seva mà i a partir d'una qualsevol que ell vulgui ha de construir una frase i dir-la en veu alta (Nota del ... bah, ja adivineu: qui diu frase diu onomatopeia, mímica, o qualsevol tipus de bogeria que ell cregui que identifica la carta). 

La resta de jugadors trien, entre les seves cartes, la que millor s'adapti a la “identificació” explicitada pel contacontes i les entreguen sense que els altres puguin veure-les. El contacontes les barreja i les col·loca aleatòriament sobre la taula. L’objectiu serà que els jugadors puguin endevinar quina de les cartes és la que havia posat el contacontes, tot votant la que pensen que és. 

(Atenció. Important. Sistema de puntuació!). Els punts es reparteixen de la següent manera:
  • Si tots els jugadors encerten la carta del contacontes, o si cap jugador l'encerta, tots els jugadors tret del contacontes guanyen 2 punts. 
  • En qualsevol altre cas, tant el contacontes com els jugadors que hagin encertat obtenen 3 punts. 
  • Tots els jugadors, excepte el contacontes, guanyen 1 punt per cada vot que rebi la seva carta. 
Per descomptat, els jugadors avancen el seu conillet pel taulell en funció de la puntuació que van obtenint. 


El joc acaba quan es roba la última carta de la pila. El jugador que més lluny hagi arribat a l'escala de puntuació és el guanyador. 

(Atenció. Dada important del sistema de puntuació!). Si la “identificació” del contacontes és massa específica de la carta, i tots els jugadors l’endevinen, ell no obté cap punt! PERÒ en cas contrari, si és massa rebuscada, estranya (o que simplement només l'entén ell/ella), ningú l'endevinarà i tampoc obtindrà cap punt. Òbviament la “dificultat” del joc, (a més de la seva puntuació), és aconseguir trobar una “identificació” ni massa complexa ni massa simple, per tal de què almenys un jugador l'endevini. 

Així que, com sempre, aquí teniu el mecanisme bàsic del joc. Per a més trampes, “trapixeos” i altres tàctiques il·lícites, consulteu als que ja han jugat més.

Article realitzat per la nostra "April" Tamara.

Cap comentari:

Publica un comentari